Aquesta Fira ha estat una autèntica catapulta per donar a conèixer el llibre ebrenc, però sobretot ha servit com a punt de trobada d'autors, editores, llibreteres i lectors, i per a crear un sentiment de col·lectivitat i d'autoestima.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
Hola Jesus, alerta !! q quan he obert la teva pagina, m'ha obert un anunci "basura" també, i es del Real Madrid ! i, pitjor encara, amb l'himne a tot drap!
Sí Brian, quina creu!
Ja vaig comentar fa uns dies que sense el meu permís s'obriua una pàgina del Chiki Chiki. Es veu que de tant en tant va canviant, però només s'obre a determinats ordinadors, segons les defenses que tinguis, suposo.
És un abús i això m'emprenya, perquè jo no tinc res a veure amb aquesta publicitat.
Però home Jesús, que més dóna que et posin publicitat, s'esborra i au, és com voler fer veure que el teu bloc és megaguai i que colà qualsevol fricada és un escàndol censurable, l'època de la censura ja està llunyana, i per tant copet de dit si no t'agrada i a una altra cosa, vaja dic jo. Que el pobre chikiliquatre, és on és, pq interessa uns altres i pq se li ha fet publicitat subliminalment, a voltes negativa i a voltes positiva, però són ben pocs els que no es promocionen directament i això els honora, no els hi cal, l'art traspua d'ells com fum de xemeneia, sabies que l'irrepetible Enrique Urquijo, cantant ja desaparegut dels secretos mai va voler promocionar discos, no li calia escoltaves les seves cançons i el compraves, aquesta té que ser l'essència de l'art i no com si els escriptors, pintors, músics... fóssiu turrons, au has llegit lo meu llibre, has vist el meu disc a la fira tal, has vist lo meu nom a la revista per exemple vòmit, vull dir Lecturas, per favor. El Madrid? bueno i què després de tot és l'equip més llorejat d'Europa amb diferència, què passa perquè surti al bloc, copet de dit si ets de la Santa Inquisició Laportinana i a una altra cosa.
Per cert aquell tal Esteban Martín que va publicar la novel.la amb el mestre Carranza té quelcom més publicat, em sembla que no veritat?
Rafel Pamies Rufati.
Gràcies pel comentari, Rafel, però que jo no vulgui que facin publicitat aprofitant-se del meu blog no té res a veure amb la censura, de la mateixa manera que no voldria que pintessin publicitat al meu cotxe sense la meva autorització.
Que facin publicitat del Chikilicuatre o del Madrid o del Barça o del Nàstic o del que sigui, ja m'està bé, però no a casa meva i sense avisar-me.
I sí, Esteban Martín, a part d'una àmplia experiència en el món editorial, ha publicat altres llibres:
Poemas de bolsillo, Federica Montseny, i Ricardo y su robot.
Què té que veure tenir una àmplia experiència en el món editorial amb tenir obra publicada?
Si els editors són comerciants dels llibres, no escrivents, en el tirant a curt 90% dels casos, hi ha casos excepcionals Carlos Barral per exemple, Emili Rosales, grans escriptors i editors, però són excepcions. Un editor abans t'editaria un llibre escrit per un Gran hermano follador de mena o una història contada en primera persona per unes bones mamelles de l'illa dels famosos que un llibre d'un pobre trovador ple d'imatges, metàfores i sentit humà. O no? Diners home, diners que són empresaris no creadors. Per tant no em val com a característica definitoria d'un escriptor i suposo que a tu tampoc.
La comparació amb el cotxe i la vivenda, fluixa, no és el mateix home, no és el mateix. Aquí no hi ha claus, ni portes tancades, ni gateres per poder entrar, t'ha entrat una publicitat, repeteixo i què? l'esborres i punt, o denuncies, però no expliquis el teu emprenyament vox populi, si no et trobaràs amb opinions com la meva, o què vols que tots apludíssim la teva ira i diguéssim és que aquests de les publicitats són uns cabrons, doncs no, jo penso que si no t'agrada ho has de solventar sense dir-ho en aquesta plataforma, perquè molts poden pensar que la teva forma de veure com t'entren a la teva casa virtual, com tu dius, és poc racional, després de tot si ho analitzes bé, tampoc trascendirà tant la cosa, em penso, vaja. L'emprenyada jo la trobo il.lògica.
Buscaré els llibres d'Esteban, estic fent un treball de recerca sobre la història dels llibres fets a dos mans o més. Els d'Andreu ja els tinc tots, ha estat fàcil trobar-los, sóc ribarogenc i tinc un bon amic que hem guia en el treball, i també m'ha fet resseguir el teu bloc per no t'enganyaré criticar-lo obertament (amb les seves coses positives i negatives) i penso que destaca per l'activisme regular, els premis que has sabut montar i la gràcia de les cares del món, i per les amistats que penso has compartit amb gent de la teva corda, però afluixa en l'elevat tant per cent, més d'un quaranta d'articles referits a la teva pròpia persona, fes l'estadísitca sols de les notícies i veuràs com no falla. És perillós que un artista faci propaganda continuada de la seva obra, de les crítiques que reb la seva obra, dels llocs on surt la seva obra... això ho han de fer els crítics, o els lectors, no el propi creador.
A veure si tinc sort i trobo els llibres d'Esteban. Per què són a les llibreries no?
Rafel Pamies Rufati (Estudiant de Filologia catalana)
Rafel, si vols informació sobre l'Esteban jo et puc facilitar el contacte de forma privada, si m'envies un correu.
Gràcies per les teves opinions sobre el blog, tant les favorables, com les crítiques. Jo intento sempre millorar, tot i que de vegades no estigui al 100% d'acord amb les crítiques, però és bo conèixer totes les opinions. Jo sempre he dit que vaig crear el blog com a eina per a donar-me a conèixer i fer difusió de les meves activitats, però no estic d'acord que parli tant de mi. Per a que vegis que tinc en atenció les crítiques i opinions, he comptat els meus últims 100 posts, en els quals parlo de les meves activitats en 27, o sigui, un 27%, no més d'un 40%.
:-)
Publica un comentari a l'entrada