La lectura, en general, ja és una font de plaer i de felicitat antiga que m'acompanyen des de que era molt petit, però hi ha un moment especial que podem incloure en aquesta secció de felicitats petites. Es tracta de l'instant en què comencem el llibre, que iniciem la lectura d'aquella primera pàgina, plens d'il·lusió, amb desig de començar a conèixer les vides i les característiques dels personatges que ens acompanyaran els propers dies.
Cita dominical / 840: Xavier Sierra Labrado
Fa 31 minuts
9 comentaris:
Jo crec que un és molt més feliç quan comença el llibre que quan l'acaba, tot i que quan és un bon llibre, es tenen ganes de saber com avança, com s'ho fa l'autor per treure'n l'entrellat i tens ànsia per arribar al final. No has passat mai una nit en blanc per llegir un llibre? jo si (però fa taaaaaant de temps! ara m'adormo així que caic al llit!)
Una de les millors coses és trobar lo llibre que buscavem i poder començar-lo. No té preu.
Totalment d'acord. És tot un món per descobrir.
ls meves felicitats, en aquest terreny, no apareixen en els primers fulls del llibre. ho fan una mica més endavant, a partir de les planes 25-30, quan començo a adonar-me que aquella història m'enganxa. m'enamora.
Me n'adono que realment m'agrada un llibre quan sóc a les últimes 40-50 pàgines, i per una banda tinc ganes de saber com s'acaba però per altra em sap greu que s'acabi.
No us passa?
si que es una bona felicitat..
Una altra felicitat, i no pas petita, és comentar-lo amb altres persones que també l'han llegit, en un club de lectura, formal i informal
La meva felicitat ja comença quan tinc el llibre a les mans... el toco, l'oloro... i ja començo a ser feliç!
Sobre el teu comentari final, Jesús M. et diria que "o no personatges"... No tots els llibres són ficció! :) En els llibres que jo llegeixo pocs personatges apareixen! :)
Salutacions a Tortosa des del fred gairebé polar de Barcelona! :)
Publica un comentari a l'entrada