Una tempesta, d'Imma Monsó

Una tempesta, d'Imma Monsó, és una interessant novel·la, sobretot pel tractament psicològic dels seus personatges i les seves pors: una escriptora amb sentiment de culpabilitat per no considerar que no mereix l'èxit de la seva obra (escriu en estat de somnolència) i que té problemes per sentir emocions; un jove que renuncia a l'èxit que aconsegueix gairebé sense proposar-s'ho en cada cosa que emprèn, i que l'únic que vol es quedar-se al poble i practica el vol amb parapen; un altre jove que s'obsessiona amb l'escriptora i que té fobofòbia, por a tenir por.
La vida dels personatges coincidirà en un lloc i en un moment, tot just quan esclata una tempesa (una, no la tempesta; caldria estudiar el perquè de l'article indeterminat) i un accident a la carretera ens deixarà en suspens fins al final.
El llibre tambés és una mostra de com les noves tecnologies (correu electrònic, internet...) s'afegeixen a la trama de l'argument.
"Res en el món no la pot commoure tant com la ingenuïtat. Res en el món, tampoc, la pot tornar més cruel."
"De vegades, la sinceritat és només mala educació."
"He de sortir de mi immediatament, va pensar al cap de poc, a penes unes hores: no podia resistir aquell dolor. Sortir d'ella o esclatar a bocins."