05 de desembre 2010
Sento ditades a la claraboia
Sento ditades a la claraboia. Són gotes del dia que plouen mandrosament.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris, nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades. Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura. Més informació a jesusmtibau@gmail.com
4 comentaris:
Bella imatge! A casa també tenim claraboia, i plou!
Matinada entrada i sento la remor, jo m'he arraulit dins el llit i m'he tornat a adormir.
A BCN encara no hi ha ditades....una espesa capa pintada de gris embolcalla la ciutat amb humida i freda abraçada...
Un text poètic preciós!
Publica un comentari a l'entrada