Tetris a l'antiga, o l'art d'encaixar peces de la vida sense presses?
02 de desembre 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris, nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades. Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura. Més informació a jesusmtibau@gmail.com
10 comentaris:
El qui tallava els maons s'avorria i va decidir ser creatiu. D'aquí al tetris només va caldre que passessin uns quants segles...
i la musiqueta què? amb gralles i tabals? :P
O simplement paciència, una paraula renyida amb el segle XXI
ja costaria ja encaixar-les totes tan bé..
Com es nota que no tenia presa! I que el cap d'obra el va deixar ser creatiu. Ara l'haguessin acomiadat per no fer-ne ni una de recta ;-)
Segur que qui va inventar el tetris va treure la idea de l'art que esmentes. Genial!
Molt ben vist :-)
Genial, genial! I les files també s'esvaeixen si les fan completes?
una bona foto per meditar! en podríem treure molt profit com diuen la resta de "tertulians"
A veure qui troba un mur fet seguint el nou joc de moda: el de les boles de colors de facebook!!!!
Publica un comentari a l'entrada