El collidor de vesc, primera novel:la de Pau Urgell, publicada per Editorial Fonoll. Original, sorprenent, enigmàtica, simbòlica? Una mica de tot. El que està clar és que me l'he devorat i que no deixarà a ningú indiferent. Jesús Deulofeu Amat, més conegut com El collidor de vesc, va nèixer el solstici d'hivern de 1930. Son pare es deia Josep i era fuster. Sa mare, Maria. La guerra el deixa orfe, i el seu autisme no l'ajuda a relacionar-se amb la societat. És un solitari que viu de recollir vesc, llenya, etc, del bosc. Viu miserablement, envoltat de brutícia, aïllat. Les pàgines que el descriuen a ell, el seu entorn i la seva infantesa, posen els pèls de punta d'esgarrifança.
Però la seva vida, i la del món sencer, canvien el dia que es troba amb un pi especial i s'hi queda enganxat d'una mà, i pateix una mena de metamorfosi interior que el convertirà en un ésser únic, alliberat de necessitats bàsicques com menjar, beure, defecar... (no del sexe), capaç de fer commoure el món sencer, de trastocar-lo, de convertir-se en la base de noves formes d'entendre la vida, d'una nova religió, d'un nou cisma. El misteri de l'enigmàtic lligam que l'uneix a l'arbre mantindrà en suspens el món sencer i a cada lector. I, evidentment, no desvetllaré el final.
Pau Urgell aprofita la història per a criticar diversos aspectes de la societat de masses, de les religions, dels mitjans de comuniciació, i les seves paraules no cauran en el buit.
El llibre comença així d'impactant: "Hi havia una vegada un bosc. Era un bosc sec i hostil conm la fulla d'una guillotina."
I altres fragmetns interessants:
"Lúnic que es va endur del que havia quedat de la vella casa van ser la pols i el sutge que li recobrien el petit cos i el reflex dels ulls sense vida de la seva mare, que el contemplaven, oberts i immòbils, per entre les escletxes desballestades d'aquell extermini premeditat.
"Eren precisament els nens procedents dels orfenats els qui esdevenien els botxins i el spolicies més cruels i sanguinaris. Constituïen l'èlit del terror i la por."
RENTADORA
Fa 4 hores
2 comentaris:
Bon recomenació. A més no conec res del autor. M'ha impactat la frase inicial, com una fulla d'afeitar.
Salut.
Un començament així promet. La veritat és que és potent! Saludo, Jesús, que ja toca. I m'enduc el "Sóc una dona..." a veure...
Publica un comentari a l'entrada