El noi del costat del padrí. Per què?

El noi del costat del padrí ja és el meu novè llibre, i el sisè recull de contes. Sempre em rumio molt el títol, i en aquest cas no ha estat una excepció.
El noi del costat del padrí és el títol d'un conte que m'estimo molt, que ja he llegit en públic molts cops, emocionat i acompanyat a la guitarra del benvolgut David Espinós, dins del nostre recital Relats a recer d'una guitarra.
És un conte que sempre acabo amb un nus a la gola, i un bon exemple del regal que és per mi escriure. En la major part dels casos em prenc l'escriptura com un joc, i començo a teclejar paraules empès per una imatge, un gest, una sensació, però sense saber quasi mai fins on em portaran. En aquest cas, la l'estímul inicial fou una foto antiga, però no una en concret, sinó qualsevol d'imaginària que podeu tenir a les vostres cases. Una foto dels vostres iaios, avis o, com li diem al meu poble, padrins. Una foto on apareixen personatges que ningú coneix. Jo escrivia impulsat per les sensacions que em regalava aquesta idea quan, de sobte, vaig veure amb claredat quin havia de ser el final.
Un homenatges doncs als padrins i a tota la gent anònima, senzilla, important..