Aquest divendres és festiu, però les Cares del món tenen un conveni laboral molt dolent i mai descansen, sempre estan allí, observant-nos, com aquesta tan misteriosa que va captar Núria.
Recompte de desgràcies domèstiques
Fa 1 hora
el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris, nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades. Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura. Més informació a jesusmtibau@gmail.com
6 comentaris:
Doncs ja saps negociat amb tu un millor conveni al menys el festius vermout.
bon reflex a la cuina, és ben bé una cara...
felicitats a la Núria i gràcies a tu per publicar-la...
salut i bon divendres, Jesús Ma.
ah! si és un detall de l'escultura que està situada al costat del hotel arts, a Barcelona.. :-))
Hehehe
Es rebona, m'encanta, felicitats Núria, molt bona captura.
Petonets company, espero que estiguis bé, cuidat molt.
Osti noi, quan descanses tu? Dos dies sense passar i més feina feta que jo en un mes!!!! Descansa, home, descansa! Bona Pasqua!
Aquests castellans no tenen in puta idea d´Espanya,
http://sinblancaporelmundo.wordpress.com/2008/03/22/vosotros-los-castellanos-no-teneis-ni-puta-idea-de-espana/
Una cara somrient, sempre anima el dia.
Millors condicions laborals, ja!
Publica un comentari a l'entrada