Una de les Felicitats petites que passa sovint desapercebuda, segurament per ser tan rutinària i quotidiana, és el fet de respirar. Inspirar fort, omplir els pulmons de l'aire que recorrerà el nostre cos, i deixar anar en una gran expiració tot allò de dolent que pugui restar al nostre interior. Sembla senzill, però cal que ho valorem cada dia; no només quan ens falta l'aire imprescindible per a viure.
Una altra felicitat petita és sentir respirar les persones estimades.
2 comentaris:
Ets tu, el teu germa o ni un ni l'altre? En tinc curiositat. M. Teresa
Molt bona la foto!!
Em recorda una meua que vaig de cordovès quan era petit i vaig viure un temps a un poble de Sevilla. (fa milions d'anys)
En tinc una altra amb el meu germà que jo vaig de "tuno" i ell porta la meua disfressa de cordovès.
Flixitats pel llibre!!
JA
Publica un comentari a l'entrada