Els dies de cada dia, quan sona el despertador, inicio una sèrie de moviments rutinaris, que el cos fa de memòria prescindint de la capacitat de raonar encara adormida: parar el despertador, sortir de llit, posar els peus a les sabatilles, engegar la bomba perquè baixi amb pressió l'aigua, obrir la dutxa...
A l'hivern, per fer alguns d'aquests moviments, necessito encendre el llum que m'enlluerna i m'obliga a aclucar els ulls. Però ahir, per primera vegada, gràcies que la llum natural comença a matinar una mica més, això no ha estat necessari. Aquesta és una de les Felicitats petites anuals més ben rebudes.
A l'hivern, per fer alguns d'aquests moviments, necessito encendre el llum que m'enlluerna i m'obliga a aclucar els ulls. Però ahir, per primera vegada, gràcies que la llum natural comença a matinar una mica més, això no ha estat necessari. Aquesta és una de les Felicitats petites anuals més ben rebudes.
2 comentaris:
Has descrit a la perfecció el meu despertar, i es agradable veure que per fi, es de dia, exceptua'n que a mi em costa moltisim aixecar-me, soc una marmota hehe
Petons maco, gaudeix d'aquests dies.
Ara faré d'aixafa festes; crec que el cap de setmana vinent es dóna el típic canvi d'hora. Just avui parlàvem d'això, que ara era molt agradable anar a treballà sense haver d'encendre els fanals del cotxe. D'aquí a poc tornarà la fosca.
Publica un comentari a l'entrada