18 de març 2008

Lost in translation, de Sofia Coppola

Recupero aquesta secció De pel·lícula que tenia abandonada des de feia algunes setmanes per a posar alguns fragments d'un gran film de 2003, Lost in translation, de Sofia Coppola, amb Bill Murray i Scarlett Johansson. Un famós actor de mitjana edat que va a rodar un anunci i una jove que acompanya el seu marit fotògraf que ha de fer un reportatge coincideixen a Tóquio . El canvi d'horari i la sensació de trobar-se perduts a mig camí de la seva vida els uneix, i s'estableix una entranyable relació d'amor platònic. Bill Murray està genial en els seus diàlegs, però sobretot en els seus silencis.


-Què fa vostè per aquí?
-Descanso de la meva dona, oblido l'aniversari del meu fill i guanyo dos milions de dòlars per un anunci de whisky, enlloc de fer una obra de teatre. El millor de tot és que el whisky és bo.

Pot ser que tinguis la crisi dels 50? Ja t'has comprat un porsche?

-25 anys de casat! Això és imponent!
-Pensa que dorms la tercera part del dia. Això li resta vuit anys i representa setze anys i escaig de matrimoni. Sóc un adolescent de matrimoni; sé conduir-lo però encara tinc algun accident.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

És una de les meves pel·lícules preferides, al manco de cinema actual. El guió és magnífic amb uns diàlegs, com bé dius, meravellosos i enginyosos. Bill Murray, que no és un dels meus actors preferits, fa un paper que ho broda i na Scarlett està simplement genial!

bajoqueta ha dit...

Està a la llista de les meues pelis preferides. Bill Murray no m'acaba de fer el pes com a actor, però reconec que a esta ho fa bé.

Ferran Porta ha dit...

Fabulosa, Lost in Translation. Una pel·lícula bonica, ben feta i que fa passar una estona excel·lent.

Unknown ha dit...

Bé, disenteixo dels altres comentaries, jo la vaig trobar un conyàs. Potser tambè, perque al Bill ha estat massa temps encasellat en la seva faceta comica (per cert, que la fa molt bé, entre sornegera i caustica). Crec que la seva millor actuació dramatica va ser quant va perdre l'Oscar, la seva cara va ser tot un poema. Crec que la direcció i tota la pel·lícula estan molt inflats. I el pitjor, al quart d'hora ja savia com acabaria.

Marchelo ha dit...

Bona tarda,

Lost in translation és, a dia d'avui, la pel·lícula de la meva vida, un film excel·lent. El diàleg seleccionat és brillant, com molts d'altres.

T'invito a passar-te pel meu bloc de cine, que espero sigui del teu interés.

Salutacions!