Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa, de Cristòfol Despuig

Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa, de Cristòfol Despuig, és el llibre que hem comentat aquesta setmana al programa de Tens un racó dalt del món, i atès que enguan se celebra el 500 aniversari de l'autor he llençat la proposta de fer un homenatge blocaire entre els dies 22 i 25 de juliol, aprofitant la propera Festa del Renaixement.

Los col·loquis està considerada la millor obra narrativa catalana del segle XVI, però, tot i això, segurament és una gran desconeguda encara. De fet, no es va publicar fins el segle XIX, amb l'arribada de la Renaixença. Com diu el títol, l'obra està estructurada en sis col·loquis que mantenen tres personatges: Lúcio, cavaller tortosí, alter ego de Despuig; Fàbio, mercader tortosí, i Don Pedro, valencià que es troba de visita a la ciutat.

A través dels col·loquis entre aquests tres personatges, Despuig ens parla de diversos i variats temes, amb els quals resumeix el seu ideari: principalment fa un panegíric de la ciutat de Tortosa, de la seva història, costums, paisatges i llegendes; i també ens parla de la llengua catalana, de la seva situació, i de les especials relacions amb castellà, dins del marc de l'imperi.

L'obra ens demostra que certes coses no han variat gaire en 500 anys, com es demostra en aquest fragment de la dedicatòria inicial:

"Y ab tal que lo subjecte que jo he pres per a posar la mà a la ploma, és Tortosa, la intensió y propòsit principal meu, emperà, és estat escriure algunes coses de Catalunya, y per ço van en la obra entreteixides y tocades altres istòries, y les més en glòria y honra de la Corona de Aragó y singularment de la nació catalana…
No he volgut escriure-la en llengua castellana per no mostrar tenir en poch la cathalana y també per no valer-me de llengua estranya per a illustrar i defensar la naturalesa pròpia…"

I en aquest fragment d'un dels diàlegs, es veu com la situació de la llengua ve de lluny:

Lúcio: … Y no dich que la castellana no sia gentil llengua y per tal tinguda, y també confesse que és necessari saber-la les persones principals, … però condemne y reprove lo ordinàriament parlar-la entre nosaltres, perquè assò se pot seguir que poch a poch se lleve de rael la de la pàtria y així pareixeria ser per los castellans conquistada.

Don Pedro: No estich mal ab lo que diu, que sert ya comensa de passar la ralla aquest abús, tant y més que assí, allà en València entre nosaltres.