Un home madur, comptable, en plena decadència personal, familiar i laboral. Una noia jove, marginada o automarginada de la societat. Es troben als carrers de la ciutat i compartiran una "aventura" vital que pot canviar les seves trajectòries. Li recorda la seva filla. Li recorda els anys que compartia il·lusions amb la seva dona, les esperances d'una nova vida que es transformaran en dolor, en culpa, en retrets. Aquesta noia amb qui topa avui li ofereix una oportunitat de reconciliar-se amb el món.De les seves mans coneixerem el passat, baixarem a les profunditats més fosques de la ciutat, i aconseguirem potser un bri d'esperança.
El primer dia de les nostres vides, de Teresa Roig, és l'obra guanyadora del Premi Roc Boronat 2010, i us en llegeixo un fragment que gairebé sembla un conte:
4 comentaris:
Jo ja me l'apunto!!
Feliç 2011!!
Salut!
Gràcies me l'anoto !!!
Hi ha alguna possibilitat de que la nostra felicitat no depengui dels altres; ho dic perquè darrerament tots els personatges de les meves lectures es re/troben amb algú que els fa sortir d'algun forat i m'agradaria que fos més recurrent el tema de l'autoesforç i no el de l'autoengany.
M'ha picat el cuquet i llegiré a veure aquest home i aquesta noieta com s'ho fan per retrovar junts la tan ansiada felicitat.
Es veu que m'he portat molt bé aquest any, perquè els Reis m'han dut una pila de llibres i entre ells aquest que recomanes. Em vaig llegir fa temps la seva anterior novel·la Pa amb xocolata i em va fascinar. Espero repetir l'experiència!
Publica un comentari a l'entrada