Li agrada envoltar-se de coloms, i donar-los menjar, i notar com s'atansen aliens a la por. I espera amb ànsia el moment que un soroll els espanti a volar, i sentir un vent de batec d'ales alliberador.
.Inspirat en una imatge de Jordi S. Benet.
el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris, nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades. Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura. Més informació a jesusmtibau@gmail.com
2 comentaris:
Ara m'has fet fer una associació d'idees amb la Colometa de la Plaça del Diamant!
Sense voler espatllar-li el moment a aquesta dona, diré que quan els coloms s'espanten, de vegades se sent a banda del vent, una altra cosa més prosaica.
Publica un comentari a l'entrada