Em reconcilia amb el pas del temps

M'agrada veure com el meu fill juga amb els fills dels meus amics d'infantesa; em reconcilia amb el pas del temps.

Dibuixa'm un globus

Dibuixo en una llibreta globus de colors, a petició del meu fill de dos anys. "On vols que en dibuixi un altre?", li pregunto mirant el paper, pobre d'imaginació. Ell aixeca la mà enlaire i diu; "Aquí".

promesa de jocs i rialles

Al costat del parc municipal, ja estan muntant les atraccions per a les Festes de la Cinta. Hi hem passejat amb el nostre fill, a fosques, entre toldos que amaguen la promesa de jocs i rialles, de llums i colors.

Carme Rosanas dibuixa I un cop de vent els despentina

Carme Rosanas em fa un nou regal al seu blog, i a més de comentar el llibre I un cop de vent els despentina, fa diversos dibuixos relacionats amb uns quants contes. Podeu jugar a endevinar a quin corresponen.
Gràcies!

Trenca el tel de negra nit

Trenca el tel de negra nit,
la tèbia llum del record
dels seus cabells color vespre.

Com a Matrix, gairebé.

Esquiva els dos primers trets amb certa elegància. Ha vist cinc cops Matrix. Al tercer, lamenta no haver-la gravat.

Desdefinicions (209)

celeebritat. Famós borratxo.

trajecomèdia. Drama que fa riure, i tot per no pagar uns “trajes”.

Llibres als aparadors de Tortosa

Us informo d'una nova iniciativa que he engegat per a promocionar la lectura. Fins ara ja en deixava al carrer, a bars, a perruqueries.... Ara també als aparadors de Tortosa.

La idea consisteix en demanar a les botigues de Tortosa que em deixin posar llibres als aparadors durant un temps, a canvi de la mica de promoció que en faig per internet, amb l'esperança que la iniciativa es contagiï i arribi el moment en què tota la ciutat estigui plena de llibres. Utòpic? Potser sí, però és un granet d'arena més.

Els llibres no fan lleig als aparadors, ni ocupen gaire espai, i la seva presència pot suscitar la curiositat dels vianants.
De moment he començat amb un exemplar d'Una sortida digna, a  La ruta de la seda (més coneguda com la botiga de les llunes pel nostre fill), al carrer de la Sang; i Un riu que parla, a la botiga Il.lumina, al carrer d'en Carbó, 13.
Us animo a imitar la iniciativa.

Plora, pàtria estimada, d'Alan Paton

Sudàfrica. Apartheid. Anys 40. En aquest ambient inscriu Alan Paton la novel·la Plora, pàtria estimada. Dos homes, dos personatges inoblidables, es troben cara a cara enmig d'una de les situacions més terribles que ningú pot viure. A un li han assassinat el fill; l'altre és el pare de l'assassí. Un és James Jarvins, blanc, poderós; l'altre és Kumalu, religiós, negre, cansat i vell. La relació entre tots dos sembla impossible, abocada al dolor infinit; però la força de tots dos farà que el crim sigui l'inici d'una esperança.
Kumalu viu en una zona agrícola de Sudàfrica, empobrida, desestructurada. Amb els minsos estalvis de què disposa, viatja a Johannesburg a la recerca del seu fill i de la seva germana, ja que no en té notícies de fa temps i tem el pitjor. La ciutat és com un gran monstre, una personificació de com el país ha estat desestructurat pels blancs per tal d'extraure'n el màxim profit. Després de moltes dificultats, Kumalu trobarà el seu fill, massa tard.
Pel seu costat, James Jarvins, amb la mort del seu fill, descobreix les seves idees en defensa dels negres, i sent admiració.
El llibre ens parla de tots els fantasmes de l'apartheid, de les pèssimes condicions en què vivien els negres i que, sovint, els abocaven al crim. Ens parla d'un país que ha perdut les seves arrels, un país a la deriva. Ens parla també de la por que tot plegat provoca en la societat.
Us deixo amb algun fragment:
 "Per la cara de Kumalu passava el somriure, l'estrany somriure inconegut en altres països, d'un negre quan veu un dels seus ajudat en públic per un blanc, perquè una cosa semblant no es fa així com així."
"Qùè preferim, una comunitat indígena dins la llei, amb ganes de treballar i ambiciosa, o bé fora de la llei, gandula i sense ambició? La veritat és que no ho sabem, perquè temem les dues coses."
"La tristesa és millor que la por. Perquè la por sempre empobreix, mentre que la tristesa pot enriquir. La por és com un viatge, un viatge terrible, mentre que la tristesa és, almenys, una arribada."

Stand by me

Aquesta setmana ha mort Jerry Liebe, l'autor, entre altres, de l'eterna cançó Stand by me:

Destapo la frescor

Destapo la frescor del matí i me'n poso dos gotes, fins que s'evapori.
.
(Aquest post a inspirat un poema a Un calaix de sastre)

Cares del món (215)

Una altra imatge del blog amic El rostro de las cosas, especialitzat en  Cares del món .

Alguna idea per a l'argument o el/la protagonista del meu últim conte?

Tinc en marxa un projecte de llibre de recull de relats breus i només em falta un conte per a acabar. Alguna idea per a l'argument o el/la protagonista?

Immòbil? No

Quieta? Sí.

Immòbil? No.

Lligada? Sí.

Desperta? També.

.
Inspirat en una de les imatges que l'escriptor David Martí penja als seu facebook.

Quatre llibres col·lectius

Els meus quatre llibres col·lectius d'enguany.

amb un sensual gest d’arremangar-se la falda

Les últimes paraules, acusadores, no passen d’un trencadís fil de veu. Sense forces, intenta aixecar el braç acusador, però ella s’hi asseu damunt a temps, amb un sensual gest d’arremangar-se la falda que no passa desapercebut a ningú.

.

Nanoconte inclòs al recull col·lectiu Un riu de crims, de March Editor.

Nanoconte de desamor

"Ella hauria dit que sí?" Massa preguntes; massa tard.

Ressò de riures a Sant Isidre, 3

Un fanal il·lumina el vell carrer de ma infantesa.

Ressò de riures a Sant Isidre, 3

100 anys d'Enric Valor

La llengua és viva
amant de la paraula,
Valor li dóna.
.
M'afegeixo de forma humil a l'homenatge a Enric Valor.

La família Mumin a l'hivern, de Tove Jansson

L'hivern ha arribat i tota la família Mumin dorm a la seva casa de la vall. Tot d'una, els raigs de la lluna desperten el petit trol Mumin, que no es pot tornar a adormir. Sense saber gaire què fer, surt de casa i descobreix la neu, la gelada i tots els habitants de la vall que s'amaguen durant la resta de l'any. És la Vall dels Mumin, on ha viscut sempre, però a l'hivern sembla un altre món.

Nanoconte de desamor i ciència ficció

“Podem ser amics”, li diu la androide. Grinyol de fons.

Desdefinicions (208)

agenoLLAR-se. Col·locar-se en posició de pregar per una casa digna, sovint davant d’un banc.

Frescor feta aigua que riu

M'he banyat al riu Estrets. Frescor del Port feta aigua que riu.

Cuando la muerte venía del cielo

A més d'un gran amant de la literatura, l'Esteban Martín també ho deu ser del cinema, ja que la novel·la Cuando la muerte venía del cielo és, en part, una mena d'homenatge al setè art, però especialment a aquelles mítiques pel·lícules dels anys 30-40, ja que cada capítol porta el títol d'una. L'argument pot resumir-se així: davant la neutralitat que mostren els Estats Units en motiu de la Guerra Civil, el món de Hollywood vol donar suport al govern república i envien un jove i famós actor perquè porti a Barcelona un diamant amb què aconseguir fons per la lluita. Aquesta aportació, especialment simbòlica, intentarà sabotejar-se des de diversos bàndols, i la intriga, l'amor, els ideals i els espies a dos bandes sovintegen en la narració.

Un cop llegida, jo diria que el llibre ens presenta dos punts de vista del món, un d'idíl·lic i un de real: en primer lloc, el protagonista és un famós actor conegut per Michael Ford, amb biografia inventada inclosa, però realment es diu Jonhatan Lavery; en segon lloc, el glamurós món de Hollywood, present a la primera part del llibre, no deixa de ser un món de decorats, vides falses, intrigues i ganivetades per l'esquena; i finalment, els ideals pels que semblen lluitar els defensors de la República, no deixen d'acollir també a assassins i gent sense escrúpols amb ànsies de poder.

Pèrò l'Esteban ens guarda una sorpresa per al final.

Us deixo algunes frases:

"Esto es América, chico, y lo primero que se necesita para ser alguien en este país es un nombre apropiado."

"Las palabras, una vez dichas, no pueden retirarse y se hunden como el acer."

"Entre el amor y la revolución ha elegido usted la única opción que puede tomar un hombre decente y eso le honra." 

Rod Stewart-You're in my heart. First Cut is the Deepest

Les velles cançons de Rod Stewart sempre emocionen, com You're in my heart.

O com First Cut is the Deepest:

Riuen d'esprança els buits

Quan les peces encaixen, sembla més fàcil el destí. Riuen d'esperança els buits.

Cares del món (214)

Joan Anglas ha trobat aquesta imatge, de títol "Curiositats naturals"que entra merescudament a la secció de  Cares del món .

Acabeu vosaltres el nanoconte

No camina a les palpentes per por de caure, sinó...

(Acabeu vosaltres el nanoconte)

Rastre de confeti

Rastre tebi de paper menut.
Fa uns intants dibuixava, alegre,
el seu fràgil i blanc vol.

Recepta bàsica per fer lectors

Al blog de les Biblioteques Escolars de Secundària de l'Alt Empordà, trobo una recepta bàsica per fer lectors, a càrrec del pedagog Joan Portell Rifà, i que podeu llegir en aquest enllaç.
.
Per cert, en aquesta pàgina apareix Tens un racó dalt del món com a recomanat. Són bastants els blogs de centres d'ensenyament que recomanen tenen el meu blog, i això per a mi és un motiu de satisfacció, empenta i responsabilitat. Gràcies.

Atrapada?

-Atrapada?

-Si la vida és una presó, sí.
-M'hi deixes entrar? Estic sol a fora.

Princesa de la piruleta

Princesa de la piruleta,

em guanyes amb la flor,

m'enamora el teu somriure.

.

Dedicat a l'Ester i l'Eusebi, aquest text inspirat en el dibuix d'una de les seves filles

He creat una pàgina de facebook dedicada al llibre I un cop de vent els despentina i, si voleu, us hi podeu afegir en aquest enllaç.

Vint anys i un dia

"Vint anys i un dia a la presó no han canviat els meus hàbits", pensa satisfet mentre estreny amb força excessiva la mà de l’assistent social.

.

Nanoconte inclòs al recull col·lectiu Un riu de crims, de March Editor.

l'horitzó tranquil

Delta de l'Ebre, l'horitzó tranquil.

Desdefinicions

Avui una Desdefinició diferent, que no és meva, i que arriba en forma d'imatge:
medalla

De fet, es tracta d'una poesia visual d'Àlex Monfort. En trobareu més al seu blog.

Tempus fugit

Moment culminant del sopar; li regalen un rellotge amb inscripció de record inclosa, en agraïment pels anys de servei a l'empresa. Ell es lamenta per dintre: massa temps escolat. Els ulls humits es malinterpreten.
.
Microconte inspirat en una poesia visual d'Àlex Monfort. En trobareu més al seu blog.

L'home de la maleta, de Ramon Solsona

Ramon Solsona és un escriptor amb gran sentit de l'humor, i en dono fe per dos llibres anteriors que he llegit i comentat: DG, i Cementiri de butxaca. Però amb L'home de la maleta ha anat un amica més enllà.

Un antic músic d'orquestra de ball es queda vidu. Participa i guanya un concurs de narrativa de tipus memorialític, gràcies al relat de la seva vida que comença quan sa mare el va parir al cimena, enmig d'una pel·lícua de Gary Cooper. Però les seves filles hi troben una pega: el relat és inventat. Un gendre el convencerà que escrigui la seva vida real, molt més interessant; la vida d'un xiquet abandonat, que va crèixer en un hospici, que va patir una adopció frustrada...

La història podria esdevindre un drama, però el to de l'autor, i el caràcter del protagonista, ens dibuixaran un somriure més d'un cop.

No vol viure sol i una decisió important (vendre la casa i repartir els beneficis entre les tres filles, amb qui viurà en mesos alternatius), farà que conegui millor les seva família, i que també la pateixi, ja que, com un vell murri com toca, no entèn la seva forma de viure, ni els seus costums,  molt diferents als de la seva època. La situació em recorda més d'una pel·lícula del Paco Martínez Soria.

Alguns capítols són d'una tendresa exquisida i no els oblidaré mai, com el que es titula Petons, i que comença així: "Una mare fa petons. Aquesta idea jo la tenia arrapada a dins com una llagasta. Ho veia a les pel·lícules que ens passaven. Les mares vivien pendents dels fills." En aquest capítol el protagonista enyora els petons que la mare que no va conèixer no li va poder donar, i explica com arrossegarà sempre aquest llast, i com, en certa forma, va trobar la figura materna en una dispesarea que li llogà una habitació, i amb qui mantenia relacions sexuals d'una tendresa extraordinària.

També és imborrable el capítol on narra, enmig de lletres de boleros, la mort del Bellesa, un dels tres amics músics que es coneixien des de l'hospici.

Us deixo amb uns quants fragments transcrits, i llegits:

.
"Mamar fins als tres anys té l'avantatge que després, de gran, tens la certesa d'haver estat feliç."
"A la nit se sentia la maquinària, feia un soroll molt solemne, com si cada segon anunciés que el segon següent seria molt important.  A mi no és que em fes por, però em feia pensar. El tic-tac d'un rellotge sempre em fa pensar en coses importants."
"Sense músic ano hi ha ball, i sense ball la vida és un plat de guixes."
"Valia més ser fill de puta, que fill de ningú."
"Encara que fos molt velleta, m'hauria agradat trobar la meva mare per dir-li: Ho entenc tot i ho perdono tot. Només et demano un petó, el petó que he estat esperant tota la vida."
"Les llàgrimes dels altres sempre són incòmodes pe al que no plora".

Josep Ballester, alliberat

Les ulleres de bartleby, de Josep Ballester, de Perifèric Edicions, alliberat a Tortosa.
Una obra, singular i atractiva, des de diferents punts de vista, però sobretot pel gènere, a cavall entre el dietari i el relat, el viatge literari i la forma assagística inventada per Montaigne. Aquest textos, escrits entre el 2000 i el 2002, ben incisius, on es desprén no poca saviesa. La prosa de Balleter, hereva de Gimferrer, Fuster o Canetti, ens suggereix un univers literari de gran qualitat.

Llavors sent el tacte dels seus dits

"Llavors sent el tacte dels seus dits, lleuger, com una carícia indecisa, i nota com li batega el cor, acceleradament. Comença a intuir què li passa; tot i que aquesta mena de sentiments no els acabarà d’entendre mai: ni ell, ni ningú."

.
Fragment del conte "Magnetisme",  inclòs a I un cop de vent els despentina.

Grande amore, de Mina

Grande amore, de Mina. Oh, Itàlia!

El vídeo més vist de la setmana; o contes i cançons a Arenys de Lledó

4 d'agost, lectura de relats i nanocontes al local de La Sociedad, d'Arenys de Lledó, intercalts enmig del concert de Jesús Fusté.
Arribo a Arenys de Lledó amb la dona i el xiquet, a través d'una estreta carretera que travessa la tarda. Ens separa (o ens uneix) de Catalunya el so alegre del riu Algars, una aigua que corre sense aspiracions innates de frontera. Uns quants turistes uniformats d'estiu pugen de banyar-s'hi.
Ja a La Sociedad, saludem la Sandra, engrescadora, i entrem al local on ja assagen el Jesús, el Toni i el Carlos que, en certa manera, toquen per a nosaltres, i el xiquet BADA (així, en majúscules).

Comenten l'ordre del concert i acabem de definir quins contes llegiré abans de cada cançó. Conviden el xiquet a tocar la bateria, però no gosa, vergonyós encara; l'altura de l'escenari impressiona.
Sopem junts, tots sis (el xiquet, a més, xafardeja pel menjador).
Arriba l'hora del concert i entre el Jesús Fusté, els seus músics i jo s'estableix certa màgia. Ens ho passem molt bé. Pujo les escales abans de cada cançó, m'assec a l'escenari, llegeixo nanontes ben acompanyat. Qui sap, possiblement repetirem l'experiència.
Ja a casa, Dels trenta anys es converteix en el vídeoclip més vist de la setmana, desbancant del primer lloc als abanderats de la Festa del Renaixement, a petició del nostre xiquet que el reclama un i altre cop, mentre no para de repetir tot el dia: Jesús Fusté, piano; Toni, guitarra; Carlos, bateria.

Cares del món (213)

Mentre el grup TEBAC representava l'obra Una sortida digna a Cornudella, jo hi vaig descobrir, vigilant, una Cara del món .

Premis C@ts 2011

Després d'haver guanyat la categoria de Literatura els anys 2008 i 2010, i d'haver guanyat el premi a la millor iniciativa blocaire el 2009, ara rebo amb alegria la nominació als Premis Cats 2011, a les categories de Cultura i Entreteniment. Em plau aquesta doble nominació en dos conceptes que sempre defenso que poden anar de la mà amb facilitat. Serà dificilíssim guanyar aquest cop, perquè els companys (no rivals) són molt bons i s'ho mereixen.
Gràcies!

Engranatges

Tendra tu, forjat ell, rodeu junts l'antic camí.

.

Inspirat per una de les poesies visuals de Toni Prat, com les que podeu trobar al seu llibre La diversió de la paradoxa, o al seu blog. Us convido a escriure què us inspira la imatge.

Nanoconte per a la Zel

- Truca'm, si m'enyores.

- Ara mateix- Diu massa fluix tot just penjar el telèfon. Massa fluix.
.
Nanoconte improvisat dedicat a l'estimada Zel, en motiu del 4t aniversari del seu imprescindible blog.

La bona confitura

Cinc cops vídua en estranyes circumstàncies, cal vigilar l'àvia des de que comença a perdre la memòria.
-Iaia, segur que és aquest el pot de la bona confitura?
.
Nanoconte dedicat al blog La bona confitura, en motiu del seu primer aniversari.

Petita flor

Petita flor que m'acompanyes a la vora del camí.

Flor tendra que et marceixes

lluny del verd.

.

Inspirat per la imatge que podeu veure ampliada al blog d'Araceli Merino.

Ajagut i embadalit sobre el bassal de sang

Ajagut i embadalit sobre el bassal de sang, cerca la imatge del seu somrís; narcís de mans tacades.
.

Nanoconte inclòs al recull col·lectiu Un riu de crims, de March Editor.

Desdefinicions (207)

nusaltres. Lligam que ens uneix per sempre.

nusaltres. Primera persona del plural de la Plataforma en Defensa de l'Ebre

un instant ple de màgia

Un moment de la Festa del Renaixement que m'emporto per al record, un instant ple de màgia, il·lusió, alegria, on la meva dona, el nostre xiquet i jo hi som capturats per sempre, gràcies a la foto de Cinta Llatje.

Petons de diumenge, de Sílvia Soler

Arraconar una carrera i centrar la vida en l'amor i la família, o gaudir de la llibertat i d'un món ple d'oportunitats? Sentir-se plena com a esposa i mare, o viure amb intensitat els camins d'una vocació? Qui és l'heroïna?

Dues amigues viuen camins diferents, però Sílvia Soler, a Petons de diumenge, escull com a protagonista la Valèria, aquesta dona que als anys cinquanta, contra tot pronòstic, contra les traves de la societat de l'època, estudia una carrera que després aparcarà, en una aposta decidida per l'amor. La seva història passarà a ser senzilla, en aparença, i ens serà relatada per ella mateixa, durant el compte enrere de la seva vida, amb l'ajut del punt de vista de tots els que l'envolten.

Aquest no era el meu pou

"Aquest no era el meu pou" diu tot just treure el nas, cansat i mullat, l'optimista tossut.

Brothers in Arms, de Dire Straits

Brothers in Arms, dels grans Dire Straits:

Cerco el temps fora de mi

Cerco el temps fora de mi.

Inútilment em lamento.

Ignoro el tic-tac del meu dins.

.

Inspirat per una de les poesies visuals de Toni Prat, com les que podeu trobar al seu llibre La diversió de la paradoxa, o al seu blog. Us convido a escriure què us inspira la imatge.

Cares del món (212)

Màrius de Domingo troba a Barcelona una cara dins d'una Cara del món .

I un cop de vent els despentina, segons Josep M. Sansalvador

Un nou agraïment que fer-li a Josep Maria Sansalvador: el comentari que ha fet al seu blog De res, massa, sobre I un cop de vent els despentina.

A la foto, Josep Maria llegint Una sortida digna, que també va comentar. I també el vertigen.

petits copets que són carícies

-M'agrada com mous els dits pel meu cos, amb petits copets que són carícies.
-Un mai pot oblidar que és pianista.

Sense traducció

El llibre Amor en minúscula, de Francesc Miralles (que vaig comentar fa unes setmanes) amaga molts tresors, i un dels quals és uan mena de diccionari que apareix sovint al llibre: They have a name for it, de Howard Rheingols. Es tracta d'un diccionari que recull paraules éxistents només en un idioma, i que no tenen traducció. Algunes són autèntics poemes, com ara aquests:
Won: en coreà, resistència a desfer-se d'una il·lusió.
Razbliuto: en rus, sentiment que s'experimenta per algú a qui es va estimar temps enrere, però que ja no s'estima.
Torschlüsspanik: en alemany, l'ansietat frenètica que esperimenten les dones solteres en la seva carrera contra el rellotge biològic.
Mono no aware: en japonès, la tristesa de les coses.

Música i contes a Arenys de Lledó

La propera activitat literària que duré a terme serà ben especial, ja que compartiré escenari amb l'amic Jesús Fusté. De seguida que ens vam conèixer va fluir una sensibilitat comuna entre els dos, i les col·laboracions han estat diverses. Aquest cop, les seves cançons i els meus contes aniran de la mà, i compartiran vetllada a Arenys de Lledó.

La cita és el 4 d'agost, a les 2200 h., a l'Hostal La Sociedad

Colors de capvespre endolceixen el meu plany

Colors de capvespre endolceixen el meu plany.
Riu avall acomiado l'angoixa;
cel amunt s'amaga el demà.

I ara... titelles!

Primer un curtmetratge. Després un altre. I un espectacle teatral. Ara... titelles!

Us presento a Vampir, un dels personatges de l'espectacle per adults "Petits Fours; monòlegs per titelles", de la companyia L'invisible titelles, que inclou una història basada en el conte "Un problema d'imatge", del llibre Una sortida digna.

Em moro de ganes que arribi el setembre per a veure l'espectacle.

Desdefinicions (206)

asessí. Homicida que deixa massa pistes.
profe-cia. Pronòstic que al primer trimestre fa un mestre sobre les notes de final de curs.