Cuando la muerte venía del cielo

A més d'un gran amant de la literatura, l'Esteban Martín també ho deu ser del cinema, ja que la novel·la Cuando la muerte venía del cielo és, en part, una mena d'homenatge al setè art, però especialment a aquelles mítiques pel·lícules dels anys 30-40, ja que cada capítol porta el títol d'una. L'argument pot resumir-se així: davant la neutralitat que mostren els Estats Units en motiu de la Guerra Civil, el món de Hollywood vol donar suport al govern república i envien un jove i famós actor perquè porti a Barcelona un diamant amb què aconseguir fons per la lluita. Aquesta aportació, especialment simbòlica, intentarà sabotejar-se des de diversos bàndols, i la intriga, l'amor, els ideals i els espies a dos bandes sovintegen en la narració.

Un cop llegida, jo diria que el llibre ens presenta dos punts de vista del món, un d'idíl·lic i un de real: en primer lloc, el protagonista és un famós actor conegut per Michael Ford, amb biografia inventada inclosa, però realment es diu Jonhatan Lavery; en segon lloc, el glamurós món de Hollywood, present a la primera part del llibre, no deixa de ser un món de decorats, vides falses, intrigues i ganivetades per l'esquena; i finalment, els ideals pels que semblen lluitar els defensors de la República, no deixen d'acollir també a assassins i gent sense escrúpols amb ànsies de poder.

Pèrò l'Esteban ens guarda una sorpresa per al final.

Us deixo algunes frases:

"Esto es América, chico, y lo primero que se necesita para ser alguien en este país es un nombre apropiado."

"Las palabras, una vez dichas, no pueden retirarse y se hunden como el acer."

"Entre el amor y la revolución ha elegido usted la única opción que puede tomar un hombre decente y eso le honra."