Kumalu viu en una zona agrícola de Sudàfrica, empobrida, desestructurada. Amb els minsos estalvis de què disposa, viatja a Johannesburg a la recerca del seu fill i de la seva germana, ja que no en té notícies de fa temps i tem el pitjor. La ciutat és com un gran monstre, una personificació de com el país ha estat desestructurat pels blancs per tal d'extraure'n el màxim profit. Després de moltes dificultats, Kumalu trobarà el seu fill, massa tard.
Pel seu costat, James Jarvins, amb la mort del seu fill, descobreix les seves idees en defensa dels negres, i sent admiració.
El llibre ens parla de tots els fantasmes de l'apartheid, de les pèssimes condicions en què vivien els negres i que, sovint, els abocaven al crim. Ens parla d'un país que ha perdut les seves arrels, un país a la deriva. Ens parla també de la por que tot plegat provoca en la societat.
Us deixo amb algun fragment:
"Per la cara de Kumalu passava el somriure, l'estrany somriure inconegut en altres països, d'un negre quan veu un dels seus ajudat en públic per un blanc, perquè una cosa semblant no es fa així com així."
"Qùè preferim, una comunitat indígena dins la llei, amb ganes de treballar i ambiciosa, o bé fora de la llei, gandula i sense ambició? La veritat és que no ho sabem, perquè temem les dues coses."
"La tristesa és millor que la por. Perquè la por sempre empobreix, mentre que la tristesa pot enriquir. La por és com un viatge, un viatge terrible, mentre que la tristesa és, almenys, una arribada."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada