14 d’agost 2011

Tempus fugit


Moment culminant del sopar; li regalen un rellotge amb inscripció de record inclosa, en agraïment pels anys de servei a l'empresa. Ell es lamenta per dintre: massa temps escolat. Els ulls humits es malinterpreten.
.
Microconte inspirat en una poesia visual d'Àlex Monfort. En trobareu més al seu blog.

7 comentaris:

Roser Caño Valls ha dit...

La poesia visual insipira a escriure microcontes genials! Gràcies!

Mr. Wandering ha dit...

Molt bo Jesús!

Elfreelang ha dit...

Boníssim!

Glo.Bos.blog ha dit...

Molt bo el conte i molt bo el poema visual!

zel ha dit...

Mirem l'altra banda, el molt temps que ha tingut la sort de viure!

formiga ha dit...

Ai, senyor, el temps s'ha d'aprofitar, l'estiu dura poc i l'hivern és llarg, així no perdrà el temps l'homínid premiat.

pati di fusa ha dit...

senzillament genial!