Sovint em pregunten quin és el fil conductor dels meus reculls de relats. En el meu cas, normalment no n’hi ha cap. Tampoc em mato gaire a l’hora de decidir l’ordre dels relats, i normalment acostuma a ser l’ordre cronològic d’escriptura, llevat d’algunes excepcions.
Un amic escriptor em va explicar una divertida anècdota respecte aquest tema. Durant l’edició del llibre, l’editor li va suggerir que l’ordre dels relats del recull havia de seguir alguna mena de trama, de fil que li donés sentit al conjunt del llibre. L’amic autor no se’n sortia, no trobava la forma de donar-li forma al recull. La seva filla, que el veia atabalat al despatx, li va preguntar què li passava. Llavors, la xiqueta agafà els folis on estaven escrits els relats, els llençà enlaire, i els va anar recollint de forma arbitrària: “Ja està”, li va dir. I, efectivament, aquest va ser l’ordre definitiu del recull al qual, l’editor, ara sí, li donà la conformitat.
Me se va passar la commemoració
Fa 1 hora
4 comentaris:
Tal com vingui, que en diem nosaltres... i és q la vida una mica és així, no? tal com ve...
A mi també em copsa que els reculls de relats hagin de tenir un fil conductor (a no ser que siguis un mediàtic de cap a peus). Per què, si es tracta de contes, no poden tocar diversos temes i escrits amb diferents estils?
En fi, coses dels mercats, suposo...
Això dels "fils conductors" als recull de contes és una bestiesa! Un conte és un conte i llestos. Hi ha una anècdota de Cortázar, que es va quedar de pedra quan un estudiós va parlar-li del "fil conductor" que unia tots els seus contes, ja que l'erudit havia trobat un mateix personatge en un des seus primers contes dels anys 50 que reapareixia en un conte molt posterior... Va resultar ser només una casualitat, que Cortázar fes servir el mateix cognom per dos personatges que, és clar, no tenien res a veure! (i l'escriptor argentí se'n fotia del "descobriment").
Ah, i per acabar per sempre amb el mite dels "fils condictors", val a dir que Cortázar mateix, quan va reeditar tots els contes que havia escrit per Alianza, va desmuntar els seus reculls i va agrupar els contes seguint un criteri diferent. I, és clar, els contes són igual de bons!
L'anècdota és genial! De vegades volem fer massa complicades les coses senzilles.
Publica un comentari a l'entrada