16 de gener 2012

Per a relats conjunts, 50a proposta

El sol que travessa la finestra m'escalfa les mans que, inquietes, busquen inútil recer sobre la taula. Voldrien unir-se a les teves, jugar amb els dits que endevino damunt la falda que et fa tan maca. Et queda bé el verd; sempre t'ho dic quan, en realitat, voldria dir-te tantes coses.
.
Per a la 50a proposta de Relats conjunts. Felicitats.

18 comentaris:

El porquet ha dit...

Tibau, m'ha agradat molt! Ingènua vergonya! M'hi he sentit ben reflectit!

Gerònima ha dit...

A mi també m'ha agradat molt aquest!

Joan Vigó ha dit...

Gran quadre el d'Edward Hooper (Chop Suey, 1929) per acompanyar les paraules. Aquestes imatges que semblen estàtiques i que alhora són sempre inquietants.

Per cert, molt recomanable l'antològica del pintor que faran al Thyssen de Madrid enguany (del 12 de juny al 16 de setembre). Jo no penso perdre-me-la.

XeXu ha dit...

El silenci que s'intueix entre elles parla més alt que moltes paraules, ben vist.

Jordi ha dit...

M'agrada...

Pakiba ha dit...

es precios.

garbi24 ha dit...

sense paraules es poden dir moltes coses.....

fanal blau ha dit...

Molt molt bon relat!

Anònim ha dit...

M'agrada molt!!!

lolita lagarto ha dit...

per què sempre acabem dient unes coses si en volem dir d'altres..?
un relat magnífic!

Alyebard ha dit...

Mestre, puc jurar que he escrit el meu abans de llegir-te. Es pensaran que t'he copiat :(

Barbollaire ha dit...

chapeau, mestre...!!

qui en sap, en sap...
i no hi ha més volta de full...!

montse ha dit...

Un relat intimista amb un punt atrevit.

Rafel ha dit...

Poques paraules i silencis que parlen. Ben trobada l'atmosfera.

kweilan ha dit...

M'ha agradat.

núria ha dit...

Ai, les paraules que diem quan en realitat en pensem d’altres ... m’encanta

Elfreelang ha dit...

Preciós! tant pel que escrius com pel que dones a entendre....

pea ha dit...

Fantastic ¡¡¡