15 gener 2012

Et recolzes a la meva espatlla per mirar què escric, i els teus cabells em fan pessigolles a la cara. Però no ric d’això.
Publicat por at
Etiquetes:

1 comentaris:

Arlequí ha dit...

Tendre, dolç... No em canso de llegir els teus escrits sempre em captiven i em sorprenen.

15 de gener de 2012 14:34

Publica un comentari

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)