12 de gener 2012

La vida és...

La vida és un signe d’interrogació o d’exclamació? O potser un parèntesi? L’hem d’escriure en negreta o en cursiva? O només és per ser llegida? Cal subratllar-la? La podem posar en majúscules?

12 comentaris:

ninona ha dit...

O potser la vida és tot una mica i és igual com l'escrivim sempre que sigui viscuda i mai només llegida.

Carme Rosanas ha dit...

la vida sempre és un signe d'interrogació... sempre. D'exclamació només a vegades. :)

A vegades està bé de posar-la en majúscules, no?

Joan Guasch ha dit...

Exclamació, negreta i majúscules! Els parèntesis, les cursives i les minúscules ja vénen soles.

Cèlia ha dit...

Complicada i simple, ves per on!

Corpi ha dit...

La vida ve després de dos punts:

novesflors ha dit...

La vida és un discurs i, en conseqüència, fem servir tots aquests elements que tu apuntes.

Anònim ha dit...

La vida és per viure-la i ser tu mateix, però també per aprendre'n, i rectificar si cal :)

Unknown ha dit...

La vida, amic meu, és un corrector automàtic força esbojarrat. Tu l'escriuras amb molta cura, i ella posarà els punts i les comes, els ets i els uts allí on cregui més adient.

Rafel ha dit...

o potser un gargot fet a mà ple d'imaginació.

Pakiba ha dit...

A la vida hi ha de tot,pero sempre es millor posari una mica de imaginació.

estrip ha dit...

Qui va dir allò que la vida és allò que passa mentre pensem com viure-la?
O alguna frase semblant...

Miquel Duran-Frigola ha dit...

la vida està molt mal editada