12 de gener 2012
La vida és...
La vida és un signe d’interrogació o d’exclamació? O potser un parèntesi? L’hem d’escriure en negreta o en cursiva? O només és per ser llegida? Cal subratllar-la? La podem posar en majúscules?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
12 comentaris:
O potser la vida és tot una mica i és igual com l'escrivim sempre que sigui viscuda i mai només llegida.
la vida sempre és un signe d'interrogació... sempre. D'exclamació només a vegades. :)
A vegades està bé de posar-la en majúscules, no?
Exclamació, negreta i majúscules! Els parèntesis, les cursives i les minúscules ja vénen soles.
Complicada i simple, ves per on!
La vida ve després de dos punts:
La vida és un discurs i, en conseqüència, fem servir tots aquests elements que tu apuntes.
La vida és per viure-la i ser tu mateix, però també per aprendre'n, i rectificar si cal :)
La vida, amic meu, és un corrector automàtic força esbojarrat. Tu l'escriuras amb molta cura, i ella posarà els punts i les comes, els ets i els uts allí on cregui més adient.
o potser un gargot fet a mà ple d'imaginació.
A la vida hi ha de tot,pero sempre es millor posari una mica de imaginació.
Qui va dir allò que la vida és allò que passa mentre pensem com viure-la?
O alguna frase semblant...
la vida està molt mal editada
Publica un comentari a l'entrada