Editorial Proa, 2012
Sinopsi
L’Enzo és un traductor literari, un hedonista que viu al dia, seduït per les dones i els llibres. Té un amic, el Víctor, un alt càrrec de la banca, un home calculador i blindat per l’èxit, que tanca negocis milionaris al Martini’s. Fa anys, el Víctor va salvar la vida a l’Enzo. Quan s’assabenta que al seu amic li queda poc temps de vida, el Víctor es creu amb el dret de reclamar-li el deute pendent. Però és legítim demanar a un moribund que cometi un delicte en lloc teu? Poc abans del desenllaç clínic, l’Enzo sent la necessitat d’escriure una llarga carta confessant el secret a la seva filla, que no coneix, i demanar-li al seu torn un favor pòstum.
Després de l’èxit internacional de L’illa de l’última veritat, Flavia Company torna amb Que ningú no et salvi la vida, una novel·la d’intriga que funciona amb el mecanisme perfecte d’una bomba de rellotgeria.
Però el llibre ens parla sobretot de relacions humanes, dels estranys lligams que poden unir-nos o desunir-nos, malgrat la distància o el temps, ens parla de la necessitat de perdonar i de sentir-se perdonat, de deutes morals, de la relativitat de les coses davant la mort.
Us deixo alguns fragments:
"La por és l'altra cara de la moneda del poder."
"El perfum de la seva mare. No té cap altre lloc on oblidar la seva misèria."
"La veritat o la mentida són com els taxis, agafes el que passa quan en necessites un, no t'esperes que passi el que t'agrada més."
I la lectura d'un fragment
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada