04 d’octubre 2012


"Quan l’ha vista arribar pel passadís ha pregat que s’assegués al costat. El vol durarà vuit hores, i quan travesses oceans és vital gaudir de bona companyia. Això seria un bon esquer per a una agència de viatges: “gaudeixi del viatge, gaudeixi del destí”.
   Ell té el seient del passadís i s’ha posat dret per deixar-la passar al costat de la finestreta. El primer contacte físic ha estat subtil, donant-li l’esquena, amb els peus de puntetes. L’espai és reduït a classe turista, i entrar de cara hauria estat agosarat, quan no hi ha prou confiança encara. Tot i això, amb els cabells li ha acaronat la barbeta, mentre les natges es fregaven lleugerament contra les cuixes. Potser és l’excitació d’iniciar un vol transatlàntic per primera vegada; però, Déu meu, què maca la troba! "
.
Fragment del llibre I un cop de vent els despentina.

Cap comentari: