Dins de les VII Jornades de les Lletres Ebrenques, el passat 20 d'octubre vaig participar en una taula rodona coordinada per Núria de Santiago sota el títol "Els límits del conte més enllà de l'extensió: de la novel·la curta al dinosaure". També hi van participar vells i nous amics de lletres com Josep Igual, Aleix Cort, Yannick Garcia i Teresa Bertran.
Una mica "malcreents" i confiant en les nostres dots d'improvisació, no vam obeir, en gran part i en general, l'esforç per conduir el debat de la coordinadora, però crec que al final va resultar força interessant.
Poden existir novel·les d'una pàgina? Es pot fer un conte de dues línies o es tracta d'un altre mena d'artefacte?
Què fa el conte? La trama? El to? O com va dir l'Aleix, la fragilitat?
Potser no vam arribar a cap conclusió, ni falta que fa, i el dinosaure continuarà allí molts anys.
Us convido a dir la vostra.
1 comentari:
sempre he pensat que condensar una història en poca extensió pot tenir més complexitat que segons quines novel·les, plenes de pàgines prescindibles. Si es vol fer bé, tot té la seva complexitat i la seva tècnica.
Publica un comentari a l'entrada