18 de gener 2013

Per als relats conjunts


Quan la tripulació baixa de la nau, encara sota els efectes de la trompada, escolta un lament commovedor, un plany que els parteix en dos l'ànima. Un cerca un lloc on trepitjar amb força, i patina, trasbalsat, pel lliscar d'una llàgrima. 
.
Per a la proposta de Relats conjunts d'aquest mes.

10 comentaris:

Sergi ha dit...

Ells estaven commocionats, però la lluna ni t'explico!

montse ha dit...

Això ha de fer mal.

Helena Bonals ha dit...

Em recorda, la llàgrima, un poema de Baudelaire, "Tristeses de la lluna".

Carme Rosanas ha dit...

Pobra lluna! :)

Elfreelang ha dit...

la patacada devia fer mal!

Rafel ha dit...

No m'estranya que plori, això és més que una brossa.

Assumpta ha dit...

Oh!! :-( pobreta lluna... és que segur que li havia de fer mal...

Sílvia ha dit...

La lluna també plora, segurament són llàgrimes dolces.

Nymnia ha dit...

Molt poètic! M'ha agradat molt la teva proposta!

Salvador ha dit...

M'ha agradat molt.
Una descripció molt poètica.
Salvador