El nostre fill amb dos xiquets a altra punta de la zona jocs parc. Parlen
asseguts, escolto només paraules soltes, aparentment inconnexes. Tot just ens
separen una dotzena de metres i la interferència de sorolls, de crits d’altres
nens, el grinyol del gronxador que no para. Em moro de ganes d'atansar-me, de
saber de què deuen parlar, però mantinc una respectuosa distància.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada