30 de setembre 2014

ser, i prou

Suro entre xifres, discrepo de normes, m’invento per renéixer cada instant.
Ocupo l’espai que no em pertoca, sense ànsies de ser Déu. De ser, i prou.
.
Inspirat en un quadre d'Adolf  Comes.

1 comentari:

Helena Bonals ha dit...

Molt misteriós, com el quadre, però m'agrada.