04 de setembre 2014

La decisió

Segona participació al blog Palabra obligada, on cada mes proposa una paraula que serveixi d'excusa per a escriure un relat. S'accepten textos en castellà i en català.
La paraula d'aquest mes, elegida per votació, ha estat la que jo mateix vaig sugerir: almohada.
Aquí està el text amb què participo:
.
LA DECISIÓ
 .
Fa molts anys que comparteixen llit, potser massa, i aquesta nit li pensa donar l’última oportunitat. Així de rotund, jugar-s’ho tot a cara o creu, o caixa o faixa. Vist des de la distància, pot semblar excessivament dràstic, però és que ja ha pres consciència que el temps passat no torna, que es troba en una edat on els dubtes es paguen cars i, en el pitjor dels casos, són letals.

Demà al matí, quan obri els ulls, amb la tènue llum que travessarà la cortina, sabrà si l’ultimàtum ha tingut efecte. Si el coixí no es manifesta en un sentit o en un altre, trencaran per sempre relacions i, en un gest de condescendència, el desterrarà a l’habitació de convidats. Massa nits fent-li consultes, massa matins sense resposta. A partir de llavors, assumirà ell mateix les seves decisions.

3 comentaris:

Pakiba ha dit...

Diuen que cada 10 anys es te que canviar i tot i aixó en sembla massa temps.
m'agradat molt

Jordi Masó Rahola ha dit...

Un text excel·lent, Jesús, felicitats! Me'l deixaries ficar al pot de la bona confitura?

Jesús M. Tibau ha dit...

i tant, Jordi