La paraula d'aquest mes, elegida per votació, ha estat la que jo mateix vaig sugerir: almohada.
Aquí està el text amb què participo:
.
.
Fa molts anys que comparteixen llit, potser massa, i aquesta nit li
pensa donar l’última oportunitat. Així de rotund, jugar-s’ho tot a cara o creu,
o caixa o faixa. Vist des de la distància, pot semblar excessivament dràstic,
però és que ja ha pres consciència que el temps passat no torna, que es troba
en una edat on els dubtes es paguen cars i, en el pitjor dels casos, són
letals.
Demà al matí, quan obri els ulls, amb la tènue llum que travessarà la
cortina, sabrà si l’ultimàtum ha tingut efecte. Si el coixí no es manifesta en
un sentit o en un altre, trencaran per sempre relacions i, en un gest de
condescendència, el desterrarà a l’habitació de convidats. Massa nits fent-li
consultes, massa matins sense resposta. A partir de llavors, assumirà ell
mateix les seves decisions.
3 comentaris:
Diuen que cada 10 anys es te que canviar i tot i aixó en sembla massa temps.
m'agradat molt
Un text excel·lent, Jesús, felicitats! Me'l deixaries ficar al pot de la bona confitura?
i tant, Jordi
Publica un comentari a l'entrada