Contes de propina, de Damià Bardera
El cep i la nansa, 2014
Sinopsi
Damià Bardera, sense
renunciar al segell literari que li és propi, ens ofereix amb aquests
contes una propina llarga i generosa, més de noranta relats ––la
majoria dels quals, breus–– amb un denominador comú: l’experiència adulta
i desangelada del món i de la infantesa. Un llibre entranyable i
vital en què el blanc i el negre de la primera part contrasta amb l’esclat
de llum i color de la segona, una obra inquietant que sumirà el
lector en una hipnòtica sensació de buidor i alliberament.
Comentari
I què és per ami
Contes de propina? La confirmació de trobar-me davant d’un dels meus escriptors
preferits, que em dóna allò que busco en la lectura ara mateix: que em sacsegi,
que em trasbalsi, que m’emocioni o, més ben dit, que em faci reflexionar sobre
les emocions. Petits i grans drames que delaten delata tares de la societat, defectes
que algú afortunat a qui la vida sempre
ha somrigut pot creure insignificats, però que poden resultar traumàtics. Els
éssers humans som capaços de coses grandioses, de pintar capelles sixtines,
d’escriure Cien años de soledad, de …., i també som capaços de perpetrar fets
menyspreables, com insultar el xiquet gordo de classe. Crueltat? Deficiències?
Dissecció del costat fosc de la nostra infantesa. Contes de propina, petites píndoles
de la complexa i contradictòria ànima humana.
Us deixo amb un parell de contes:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada