18 de novembre. Excursió a Barcelona amb El noi del costatdel padrí. Faré una nova no-presentació del llibre, aquest cop a La casa del
llibre, del passeig de Gràcia.
Primer regal; vaig en tren, i això suposa que podré badar
una bona estona, i prendre notes de les coses que veig i sento (al final, us en
faré un resum).
He agafat un tren que arriba tres hores abans de la
no-presentació. Podria haver ajustat més, però així disposo de temps per
visitar alguna llibreria. Com sempre que visito la capital, l’experiència és
decebedora, però ja la comentaré en un proper apunt.
A pocs metres de La casa del llibre, ja m’espera Rafel Casas
un amic blocaire fidel, un membre d’aquesta família en xarxa que hem anat
creant entre tots els darrers anys, i que són un dels puntals de la meva
confiança. Després s’hi afegiran el Gabriel Boloix i la Isabel Barriel , i
amigues de lletres com la
Carme Meix (que en parla al seu blog) i la Pilar Garriga , i amics del poble, La Judit , el Pep i son fill
Enric, i altra gent anònima per a mi.
L’encarregada de la llibreria que ha coordinat l’acte,
m’espera amb un somriure. Li estranya que vagi sol, a pèl, però li explico que
no vull fer cap presentació. La convido a iniciar l’acte fent una petita
introducció, però declina la invitació; de vegades oblido el molt que espanta
parlar en públic.
I començo la meva intervenció (que no presentació, que
consti), i parlo de realitat i ficció, i juguem a provocar històries, amb
l’ajut inestimable d’un personatge real que, involuntàriament, participa en
tots els meus actes darrerament (haureu de venir al proper per saber de qui es
tracta).
Després de l’acte, em fan adonar que mentre parlava, damunt
meu, hi ha un rètol on diu: OCI I BENESTAR.
I ara, el resum d’algunes cosetes que he observat:
A la cua de l’estació, una dona gran li diu a sa filla,
potser, que demani bitllet per a Sant Vicent, que no s’equivoqui; que pensi en
els pèsols (vés a saber quina relació hi deu haver). En una de les estacions,
la meva finestreta s’atura davant d’una torre d’alta tensió, amb una senyal que
diu “peligro de muerte” (no tindria res d’estrany, si no fos perquè el dia
abans m’havien trobat la tensió massa alta; un avís?). Prop de Barcelona,
polígons amb magatzems abandonats; en una es llegeix una pintada d’esperança:
“la suerte nunca te olvida”. Ja a Barcelona, mentre passejo i bado pels
carrers, veig que ja estan penjant els llums de Nadal. A la
Gran via, observo que hi ha penjat el missatge “Fum, fum,
fum”. Em sembla adequat, lògic i tradicional; però més endavant, n’hi ha
d’altres del mateix estil, però amb els següents textos: “Ping, pong, pang”,
“Glup, glup, glup”, “Nyam, nyam, nyam”. Sóc l’únic que ho troba estrany?
PD: l’endemà, el Pep, un amic present a l’acte, comenta al
facebook que mentre improvisava lletres de cançons amb el seu fill petit,
aquest ha dit: “fem com el Jesús, que comença a escriure un conte i no sap com
l’acabarà”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada