18 de setembre 2016

L’amor de la meva vida de moment, de Pep Puig,


L’Altra Editorial
Sinopsi
En el relat central d’aquest recull, un home de quaranta anys recorda el viatge que va fer durant una escapada del servei militar per anar a buscar la nena de qui s’havia enamorat perdudament quan només tenia deu anys. ¿Qui va ser realment aquella nena, si amb prou feines van compartir una partida de dames una tarda d’estiu? ¿Per què aquesta necessitat d’anar-la a buscar als vint anys, o de recordar-ho ara que ja en té quaranta? ¿Quant dura en realitat l’amor de la nostra vida? ¿Quants amors de la nostra vida podríem recordar si els poguéssim comptar amb els dits ’duna mà? ¿I a quants ens atreviríem a anar a buscar? Amb un humor entre lúdic i irreverent i una prosa viva i plena de matisos, Pep Puig basteix un llibre sorprenent que explora el final de la innocència infantil, aquella frontera entre la infantesa i l’edat adulta, i que va tant a favor de l’amor com en contra.
Comentari
Després de La vida sense la Sara Amat, la novel·la amb què Pep Puig guanyà el premi Sant Jordi, m’endinso en aquest recull de relats. Tots dos llibres tenen molts denominadors comuns. Un home de mitjana edat recorda el pas de la infantesa a l’adolescència, aquells primers amors, aquella innocència, aquells dubtes. Tots dos llibres, a més, m’omplen d’una gran tendresa, sovint em sento identificat en molts gestos, pensaments i incerteses. Remenant els seus records, respira el noi que vaig ser.
El dia 21  de setembre s'emetrà la conversa amb l'autor de tots dos llibres a Tens un racó dalt del món, de Canal 21.
.
Fragments
En comptes de fer plans de fugues, em vaig posar a llegir. Entre altres coses, hi vaig trobar les paraules. És a dir, els mots. Primer la forma, el gust, el tacte, l'olor. Després el sentit.
 .

La infantesa és el temps de les coses que no canvien

Cap comentari: