23 de setembre 2016

El nostre pitjor enemic, de la presentació a Tortosa



Dimecres passat poc abans de les 19.30 hores, tot just quan entrava al carrer de la Rosa, em crida el periodista Gustau Moreno. Fa anys que ens coneixem, i caminem junts, i amb la tranquil·litat que ens caracteritza, camí de la Biblioteca. Tortosa és una ciutat petita, o mitjana, si volem ser generosos, i és fàcil trobar-te amb gent. Amb el Gustau coincidim sovint, de vegades acompanyats de la família, i ens aturem sempre a intercanviar paraules. Avui, però, no es tracta de cap coincidència, tenim un objectiu comú: la presentació del meu llibre El nostre pitjor enemic
La Biblioteca Marcel·lí Domingo forma part del meu hàbitat natural, són moltes les activitats que hi he realitzat, i tinc l'hornor de ser-ne l'escriptor de capçalera. Quan hi entrem, ens rep a laplanta baixa el brogit d'una munió de xiquets i xiquets, amb els seus respectius pares, mares, ties, iaies, etc. No, no vénen a la presentació, bromegem; és una més de la gran quantitat d'actes que s'organitzen a la Biblioteca, oasi se sacseig cultural.
Pugem a dalt, a la sala d'actes, i ja començo a embriagar-me a i a no poder donar a l'abast de poder parlar amb tothom. Durant tots aquests anys de tossuda lluita cultural a la ciutat he atresorat una bona colla d'amics i amigues de lletres que em fan sentir com a casa, i sense voler personalitzar, perqupe em deixaria gent, vull destacar el col·lectiu ja veterà del Club de Lectura de Tortosa, i el més nou dels diLLUMS d'Arts al forn, que ajuden a estendre complicitats.
La directora i amiga, Irene Prades, com sempre, dóna inici a l'acte, i a la taula ens acompanya Pep Olivé, de Cossetània Edicions. M'agrada remarcar el paper determinant que ha jugat aquesta editorial a la meva carrera, apostant sempre, a cegues, per la publicació dels meus contes breus. Per això, també ens acompanyen a la taula els meus reculls publicats per Cossetània, com a homenatge.
Davant nostre tenim força gent, i no sé si el fet que el llibre es tracti d'una novel·la ha generat més interès. 
Gustau Moreno juga el seu periodístic paper i, enlloc d'una típica presentació, em fa preguntes on demostra el seu gust per la lectura. Mentre dialoguem, recordo el feixuc part del llibre, els dubtes, indecisions, plantejaments, replantejaments, lectures, relectures, contralectures, els passejos vora el riu acompanyat pels personatges.
I ara el llibre ja corre sol, els personatges respiren en boca d'altres ulls. Confesso que és un dels llibres que més ganes tinc d'escoltar la vostra opinió, saber quina mena d'emocions us arriben.
La propera presentació, a la llibreria La Bassa de Móra d'Ebre, a càrrec de Sílvia Veà, membre del jurat que va atorgar el premi.
Podeu veure la notícia a Canal 21.
Propera presentació, el 30 de setembre, a la llibreria La Bassa de Móra d'Ebre, a càrrec de Sílvia Veà, professora de la URV i membre dle jurat que atorgà el premi.

Cap comentari: