Remenant fotos velles, ahir en trobo una de les meves
preferides, al terrat de casa de Cornudella, amb una pilota als peus, i la poso
com a fons del meu estat a whatsapp. Avui trobo una pilota similar al mig de la
rambla Felip Pedrell de Tortosa. Miro al voltant i no veig cap crio que la
vulgui recuperar, amb el perill que això comporta. Però la pilota en fa pena, i
en un moment que no passen cotxes, en un acte heroic, l'agafo i la deixo al
costat de la parada d'autobús. Més tard, mentre torno a casa, penso que hauria
estat bé fer-me una foto, en la mateixa postura de quan era un xiquet. Però la
pilota ja no hi és; les bones idees de vegades arriben tard.
No sé què se n'ha fet, de la pilota, del xiquet. Les pilotes
de plàstic tenen el final pronosticat: o es perden, o es rebenten. Però el seu
esperit es manté inalterable. O això espero.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada