Catalunya som un
país estrany, commemorem derrotes, celebrem el nostre patró entre roses i
llibres sense deixar de treballar, i un dels nostres centres neuràlgics no és
una gran plaça, no es troba davant d’un ostentós monument o un magnífic
edifici, sinó una rambla on passeja gent, on la gent som espectacle i
espectadors alhora, on caminem amunt i avall entre flors, on ens hi trobem.
M’estimo el meu país, i tothom que arribi amb la pau de la mà és benvingut a passejar-hi, rambla amunt, rambla avall.
M’estimo el meu país, i tothom que arribi amb la pau de la mà és benvingut a passejar-hi, rambla amunt, rambla avall.
3 comentaris:
ramblejar .....h hem de tornar a fer, passejar rambla amunt rambla avall no ens faran canviar !
i aturar-se al mosaic on Joan Miró ens dóna la benvinguda.
UNA RAMBLA QUE LES HA VISTES DE TOTS COLORS...CREMA DE CONVENTS,ATEMPTES A EL LICEU,BONBES RODOLAN,BARRICADES,PAPELLONES DE LA NIT...PERO SOBRE TOT FA BAIXADA,UNA COLLA DE FANATICS PIRATS I ASSESSINS,NO LI FARAN PERDRE EL SOMRIURE.
Publica un comentari a l'entrada