A la meva vida habitual m’agrada certa rutina, tranquil·litat, la repetició d’alguns petits rituals quotidians... Tot plegat crec que em proporciona la serenor necessària per a poder ser creatiu. D’altra banda, quan participo en activitats literàries m’agrada tot el contrari. Xalo improvisant, reinventant-me, i fent alguna cosa diferent a cada presentació o recital. No sempre tinc la ment o l’energia per a conseguir-ho, però ho intento. I la publicació del recull I sentir-se encara amb forces (Onada Edicions), amb què vaig guanyar el Premi de Narrativa Ciutat d’Amposta, un recull on apareix un esport a cada relat, és una temptació massa llaminera. Em proposo posa cara a cara aquests dos móns que algú potser creu antagonistes (jo no): la literatura i l’esport. I per això estic intentant realitzar activitats amb el llibre a instal·lacions esportives. De moment, gràcies a la bona predisposició del regidor d’Esports, Joaquim Martorell (abans fou de Cultura), i del gerent del Complex Esportiu WIN, Roger Pedret, presentaré el llibre en aquests instal·lacions esportives , el 28 de juliol a les 7 de la tarda, concretament a la sala d’spinning. A algú li pot semblar estrany, absurd, curiós, provocador, divertit o innecessari, o tot a la vegada. M’encanta!!! Ja tinc ganes de trobar-m’hi. Miraré d’explicar com he escrit els relats a partir d’ imatges i moviments típics de cada esport, de com a partir d’aquest fil he arribat a les emocions, un país on coincideixen literatura i esport. I he escollit perquè m’acompanyin aquest dia una benvolguda parella, que encarna, en certa manera, la unió d’aquests dos món, Xell Aixarch, rapsoda, treballador cultura i fins fa poc de la biblioteca de Tortosa, i Vicky Maigí, periodista esportiva. Repeteixo: m’encanta!!! Jo de vosaltres vindria, no deixeu que us ho expliquin.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada