Avanço tres noies que caminen amb parsimònia per la vorera. Escolto que una es lamenta: “i és que ja tornem a estar al mateix”. Potser és massa jove encara per a entendre que la vida és circular, que tot torna, i que sovint comproves que t’acabes trobant al mateix lloc. Entenc que a algú jove i dinàmic això el pugui desesperar.
Em queden ganes de saber com continua la frase, però la curiositat que em desperten aquestes converses agafades al vol va en paral·lel al respecte que em mereixen les persones que les pronuncien, i el meu afany no és de xafarder, ni pretenc escoltar més del que la vida m’ha regalat els pocs segons que hem coincidit. Aquesta és la norma que m’he posat a mi mateix en això de les converses agafades al vol: escoltar el que escolto, i prou.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada