Converses agafades al vol.
Una mare va amb un xiquet d’uns deu anys per la vorera. De sobte, ell assenyala el capó d’un vehicle alhora que es posa a riure i exclama: “Un cotxe tan car, i una cagada de colom”.
Potser allò que unifica, que tracta per igual les persones de distintes classes socials, o almenys els seus cotxes, són els coloms. Aquesta petita humiliació que pateixen els més poderosos, o els més potentats, ens alegra momentàniament la vida, ens reconcilia amb la justícia alada. Una alegria tan petita com estèril, em temo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada