La mundana comèdia (El Toll, 2022) és el segon llibre que llegeixo de Pasqual Mas. El primer fou un poemari, i en aquesta novel·la he xalat de valent. Pasqual desplega tot un repertori d'una una forma d'entendre i de mirar la vida molt valenciana, si em permeteu el clixé, que recorda altres autors, cineastes... artistes en general, del país Valencià.
A través del protagonista, un periodista que es guanya la vida com pot jugant a dos bandes, fent filigranes amb les obligacions de la feina i els seus ideals, que en té, fa un repàs àcid, sarcàstic, irònic... divertit sempre, a tota la societat general, no es deixa ningú, i tot personatge secundari que li passa per davant rep d'una manera o altra, però molt especialment el periodisme i la política. I el món empresarial. I la construcció... (és que no para). Una gimnàstica literària intel·ligent i amena on ens hi podem veure reflectits.
Us deixo uns pocs fragments i una lectura:
Sovint els
periodistes som com els soldats, persones honorables que serveixen una empresa
indigna.
Al treball érem esclaus d’un llenguatge escaldat amb sublimat, una mena de cossi de paraules desinfectades que significaven exactament el que volien significar i res d’afegit.
Mane qui mane, al costats dels diners, que l’ombra és més fresca.
No sé com serà el bloqueig que afecta els escriptors; el dels periodistes, ho puc ben assegurar, se’t cura a hòsties.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada