Per la vora del riu, veig un home gran que porta de la mà un xiquet; iaio i net, suposo. Escolto que el vell diu: “Ara hi ha altaveus, i altres mitjans de comunicació; però abans les campanes tocaven per a això”. Aquella forma tan humana i tradicional de traslladar a la nova generació les restes de mons que han desaparegut, a través de la paraula oral i l’estima. Potser el xiquet ho recordi sempre, o només a mitges, i només es quedi amb el record que el iaio li explicava coses, la sensació d’una mà dins de l’altra, el to de veu, que no és poca cosa.
Aquestes converses que agafo al vol sempre són casuals, mai buscades, mai interfereixo, és una mena de norma que tinc, però en aquest cas confesso que he fet una lleugera trampa, ja que en veure de lluny aquesta parella, que m’ha atret de seguida, he modificat una mica la meva trajectòria per poder passar al seu costat, i escoltar la mena de regal que estava segur de rebre.
Moltes cometes
Fa 5 hores
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada