Quan era petit, abans de convertir-me en un lector empedreït de llibres, era un devorador de tebeos que rellegia fins a saber-los de memòria, i, sobretot, del TBO.
Un dels meus dibuixants preferits era Coll. M’encisaven les seves historietes de textos minimalistes, de personatges alts i prims, estilitzats, sovint plenes d’enginy.
Me’n ve una a la memòria en què un personatge presumeix del seu cotxe nou, potent i car. El seu amic aposta una quantitat que no recordo, però era força elevada, que no seria capaç de fer el mateix que ell amb el seu cotxe vell, malmès i atrotinat. L’altre accepta, fatxenda, segur de guanyar sense esforç.
Llavors, el protagonista empeny a força de braços el seu vell cotxe i el llença per un barranc.
A l’última vinyeta se’n va feliç comptant un feix de bitllets, mentre l’amo del cotxe nou es queda perplex, pelat, i amb símbols diversos que li surten del cap, tots negatius.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada