Segona visita al CEE Verge de la Cinta

  

8 de maig. Visita al CEE Verge de la Cinta de Tortosa, dins del marc del programa Autors a les aules de la Institució de les Lletres Catalanes. Que et conviden d’un centre d’ensenyament per parlar dels teus llibres és un dels millors regals. Si, a més, com és aquest cas, el centre repeteix la invitació en un altre curs, al plaer s’hi afegeix satisfació personal, perquè és el millor símptoma que els va agradar la teva presencia.

Tot i que no m’he de desplaçar gaire per fer la visita, m’agafo tot el dia festa. Prefereixo prendre’m les hores prèvies amb tranquil·litat, no anar en pressa, anar visionant com pot anar l’acte, per tal de treure-li el màxim rendiment, encara que tot allò que hagi planejat abans no ho posi en pràctica. Perquè cada visita a una aula és única i especial.

Avui fem una sessió conjunta d’alumnat del Programa de Formació i Inserció /PFI), de Transició a la Vida Adulta (TVA), i d’Itinerari Formatiu Específic (IFE). Per tant, persones i mirades diverses.

Es repeteix el mateix tracte humà, sensible i amable, que vaig rebre el maig de 2022, la meva visita anterior.

Durant tot el curs han estat treballant els contes del recull I sentir-se encara amb forces (Onada Edicions), que va obtenir el Premi de Narrativa Ciutat d’Amposta, i m’ha fet il·lusió que aplaudissin aquesta dada amb cara de contents, com fent-se partícips de l’alegria, després d’haver llegit el llibre.

Abans m’han fet diverses preguntes, algunes força habituals d’aquestes xerrades, tant se val el lloc, l’edat o la circumstància; en general, a la gent li agrada molt saber per què escrius. Es veu que és una activitat que no acaben d’entendre com funciona, i que acostuma a generar curiositat i certa admiració, com si fossis un ésser especial, cosa que jo sempre procuro desmentir. Un dels meus temes recurrents és explicar el meu origen humil, la meva senzillesa, per tal de demostrar que escriure no està fora de l’abast de ningú.

També han fet alguna pregunta molt interessant. Recordo, per exemple, un noi que havia captat que a la majoria dels relats hi ha lluites d’algun tipus, i volia saber si el llibre reflectia alguna mena de lluita meva, interior o no. Caram, m’ha fet reflexionar sobre això, no m’ho havia plantejat de forma conscient. Hem arribat a la conclusió que tothom du lluites al seu interior, grans o petites, de les quals en surt vencedor o perdedor, i que l’important és assumir-les i combatre de la millor forma possible.

I realment el llibre, a través dels esports, que només són una excusa atractiva per a mi, parla d’aquestes lluites.

Hem repassat la majoria dels relats, que coneixien perfectament, i han projectat les imatges que han creat per a molts dels contes, ambientades en ciclisme, boxa, petanca, esgrima, etc. Com en altres escoles on he parlat del llibre, algú m’ha retret que mancava l’esport que ell practicava. Qui sap si això em motiva, a practicar literàriament una segona part.