A l’aparador d’una botiga de roba esportiva hi ha un rètol que diu “Tu mai et rendeixes”.
És una afirmació contundent, un aposta segura sense límits temporals; no ara, o avui, o durant una estona, sinó mai.
El verb no està en mode subjuntiu “Tu mai et rendeixis”, amb què es podria posar de manifest un desig, una hipòtesi, sinó en indicatiu, sense marge per al dubte o la incertesa.
El rètol, amb bona voluntat, em sembla excessivament optimista, a mi que em rendeixo amb certa facilitat, o que limito les batalles que lluito fins al final. Exhibeix una fe cega en la fortalesa dels possibles clients que passen pel davant; em giro per si hi ha algú més al carrer, potser el missatge va adreçat a una altra persona.
De fet, l’últim cop que hi vaig entrar, fou per comprar unes sabates per mon fill.
2 comentaris:
Em queda el dubte de si seria més contundent un "Tu mai no et rendeixes". És correcte? Em penso que en català la doble negació feta així és permesa oi? Si més no, jo ho hagués escrit així; potser vaig errat.
cert
Publica un comentari a l'entrada