Pòl·lux i Càstor

 

Aquestes nits, mirant a l’Oest, destaquen a primera foscor de la nit, alineats, Venus i Júpiter. De seguida, prop del segon, em fixo que comencen a lluir dos puntets molt propers un de l’altre. Gràcies a una aplicació del mòbil, aprenc que són Pòl·lux i Càstor, les dues principals estrelles de la constel·lació de Gèminis. Properes només en perspectiva, perquè la primera, una gegant vermella, està a 33 anys llum, i la segona, són un parell d’estrelles binàries blaves a 51. A banda de les dades científiques, mesurables, també aprenc que són fills de Leda, seduïda per Zeus transformat en cigne, de forma que un bessó és fill del rei de l’Olimp, i l’altre, en canvi, del rei d’Esparta.

A banda de l’interès científic i literari d’una o altra versió, hi ha una altra cosa que em crida l’atenció i em fa pensar. Aquests dos puntets brillants han despertat la meva curiositat, de la mateixa manera que la devien despertar als meus avantpassats de l’antiguitat, fa milers d’anys; l’única diferència és que jo he buscat l’explicació al meu aparell de telèfon mòbil, i ells es van inventar una fabulosa història.

La curiositat és la mateixa, tant se val el pas dels segles, les abismals diferències entre les nostres vides quotidianes; som humans gairebé de la mateixa manera, similar la capacitat de fascinació pròpies dels xiquets. Ho crec, o ho vull creure.