Camino per la vorera en direcció al cotxe que tinc aparcat. Un altre vehicle gairebé em segueix a poc a poc i s'atura uns metres abans, sense que hi hagi cap pas de vianants.
Endevino què deu pensar, i aixeco el braç enlaire amb les claus del meu cotxe ben visibles. Només intueixo la seva satisfacció, perquè el reflexe del sol no me li deixa veure bé la cara.
Camino uns metres més, entro, m'assec al volant i faig marxa enrere, perquè està aparcat en bateria. Dic adéu amb grans moviments del braç. Pel retrovisor veig, ara sí, una noia que alça els dos dits polzes de les mans mentre somriu.
I costa tan poc ser una mica feliç fent feliços els altres!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada