Passejo la gosseta de bon matí, tot just al moment en què s'apaga l'enllumenat públic, que es coordina amb la claror natural creixent.
Això em fa prendre consciència del pas de la nit al dia en un sol clic, en ser testimoni de primera mà d'alguna mena d'inici, potser fins i tot d'esperança.
No soc tan innocent, sé que és una falsa il·lusió, però per alguna cosa es comença.
La gosseta està pendent de necessitats potser més urgents i vitals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada