"Entra a l’aula amb el temps just, quan els alumnes són a punt d’entrar. No recorda el nom d’alguns. Un nus a la gola l’escanya, i ha d’empassar-se saliva perquè es calmi, respirar profundament. La pissarra és plena amb gargots de l’anterior classe. Ho odia, i l’esborra lentament, sense pressa, de dalt a baix, perquè la pols del guix no l’embruti."
el final d'una memòria
Fa 2 hores
3 comentaris:
De veritat moltes gràcies per la benvinguda que entre tots m'esteu oferint. Malgrat que encara no tingui ni 18 anyets, escric els textos amb tota la il·lusió del món. Ja he fet l' enllaç jo també, espero que tinguis sort amb el teu espai, jo ja el visito sovint, així que no me'n perdo ni una jeje.
Espero que aviat ens poguem relacionar més enllà dels blocs i jo també pugui escriure alguna cosa que a algú li agradi com tú.
Així doncs, fins aviat...
He llegit aquest fragment del teu relat, i resulta que sóc professora interina de secundària. És molt versemblant la situació, sobretot, quan entres per primera vegada en una aula nova, amb alumnes desconeguts tens una sensació d'inseguretat.
Molt bon tast, per anar obrint boca.
Cercaré la teva obra.
Salut, i també, gràcies per l'enllaç.
Publica un comentari a l'entrada