Quan el camí que tenim davant sembli que porti cap al desastre, potser és hora d'aturar-se a escoltar l'aigua del riu.
QUI PAGA UNA ESPIFIADA D'UN MILIÓ D'EUROS?
Fa 51 minuts
el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris, nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades. Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura. Més informació a jesusmtibau@gmail.com
4 comentaris:
... i contemplar la nostra imatge dins l'aigua per intentar endevinar quelcom màgic que obri portes.
-per aentir el que volem sentir?
-per recordar paraules del passat?
-per obrir nous camins envers el futur?
-Per escoltar la veu estimada?.
Preciosa la foto.
Molt sàvia aquesta frase, no només la vaig aplicar a la meua vida (ja!), també pensaré en ella quan m'ature...
L'albufera? Homenatge a "nosaltres els valencians"?
sempre, clar està, que l'aigua del riu no ens estigui arribant al coll!
Publica un comentari a l'entrada